Pàgines

dilluns, 28 de desembre de 2009

ACTIV. 2.5 (C) ALGUNES CONCLUSIONS

CONCLUSIÓ n.1
Voldria partir de les conclusions a les que arriben els meus alumnes, un cop acabat el Projecte Nadal:
1. Internet serveix per poder compartir.
2. Podem trobar informació als llibres, diaris, Internet, companys, mestres,...
3. Hi ha eines per FER (crear, elaborar) i eines per COMPARTIR (publicar, penjat a Internet,...) a més d’eines per buscar i trobar informació, contrastar-la...
4. Treballar en equip permet aconseguir més coses que si treballes tu sol/a.
5. Aprendre dels altres és més fàcil.
6. Aconseguir que els altres aprenguin el que tu saps, és molt satisfactori (emocionant)
Si avaluo el meu procés d’aprenentatge en aquesta assignatura, podria dir el mateix.

CONCLUSIÓ n.2
El Projecte Nadal ha estat una resolució de problemes real.
Els alumnes tenien un objectiu que era un problema: volien fer moltes coses i a més a més una d’elles la volien fer arribar a tothom, la volien compartir més enllà de casa i de l’escola.
Era un problema amb resolucions múltiples i variades, que partia de la seva realitat immediata i que calia resoldre en el seu context real.
És a dir, el seu DISSENY tenia un objectiu real que s’havia de resoldre amb la creació d’un producte/artefacte; tenia poques restriccions i requeria estructuració. A més, admetia criteris múltiples:
· Estructuració: mal estructurat donat que la seves solucions eren múltiples i pretenia resoldre una activitat diària, en una situació real; la seva solució no era completament predictible i requeria la intervenció de diferents camps de contingut.
· Complexitat: es tractava d’un problema més aviat complex, ja que hi intervenien múltiples variables.
· Especificitat de camp: situat, pel fet que es situava en el món real complex; pretenia crear un producte.
Es va haver d’acordar què volíem fer i amb quin objectiu. Després acordar com (eines) i de quina manera (organització), seqüenciant en el temps, fent un calendari.
Van cercar estratègies per aconseguir fer tot el que volien i com ho volien. Van resoldre el problema. Van aconseguir l’objectiu.

CONCLUSIÓ n.3
El disseny de l’activitat, elaborat entre tots de manera consensuada, ha estat correcte.
Ha partit d’una demanda real, significativa, ha fet servir diferents estratègies, materials, dinàmiques i eines en un temps pactat amb uns criteris d’avaluació consensuats i coneguts per tothom.
De la mateixa autoavaluació grupal en surt una proposta de millora: en el proper projecte cal que a l’hora de repartir les tasques entre els grups de treball, aquestes intentin complementar-se amb les del projecte anterior. Per exemple: els equips de treball que s’han dedicat a explorar i conèixer com funcionen certes eines TIC, que ara es dediquin a la recerca d’informació i a l’inrevés; els que van fer més un treball manipulatiu, que ara es dediquin a organitzar, planificar, supervisar... i així cada vegada, de manera que al llarg del curs, tothom hagi desenvolupat tot tipus de tasques. (això els docents ja ho tenen en compte, però és interessant que ells arribin a aquesta conclusió)

CONCLUSIÓ n.4
L’autoavaluació té un pes important a l’hora de fer-se conscient d’allò que hem d’aprendre, d’allò que hem après. Si els criteris es coneixen abans ens ajuda a anar ajustant el nostre esforç, treball... Si a més és consensuat, la implicació creix, ja que sóc jo mateix que m’he marcat la fita, l’objectiu.